El patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d’identitat d’una col·lectivitat nacional. Els béns que l’integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures. La protecció, la conservació, l’acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics.
Article 5
Col·laboració dels particulars
-1 Totes les persones físiques i jurídiques estan legitimades per a exigir el compliment de la legislació de patrimoni cultural davant les administracions públiques de Catalunya. La legitimació per a recórrer davant els tribunals de justícia es regeix per la legislació de l’Estat i de la Comunitat Europea.
-2 Tothom que tingui coneixement d’una situació de perill o de la destrucció consumada o imminent d’un bé integrant del patrimoni cultural català ho ha de comunicar immediatament a l’administració local corresponent o al Departament de Cultura.
Article 25
Deure de preservació i manteniment
-1 Els propietaris, titulars d’altres drets reals i posseïdors de béns culturals d’interès nacional o béns catalogats els han de preservar i mantenir per assegurar la integritat de llur valor cultural. L’ús a què es destinin aquests béns ha de garantir-ne sempre la conservació.
Podeu descarregar-la aquí
La Devesa, Catedral Vegetal de Girona 