La Devesa i els gironins

Carta publicada al Diari de Girona escrita per Lluís Torner i Callicó

La nostra Devesa, aquest gran parc que el malaguanyat Narcís-Jordi Aragó, fa ben poc desaparegut, va batejar com a «Paradís Perdut», ho és de veritat perdut; o dit d´una altra manera, és un paradís desaprofitat i, lamentablement, un xic oblidat i fruit de repetides controvèrsies. Molts dels gironins de naixement, que ja tenim una edat, en guardem bons records de la nostra infantesa, de quan els nostres pares, a l´hivern, ens hi portaven, al jardí que hi ha a dins del seu àmbit, a prendre-hi el sol que, en aquell temps, era la calefacció de la gent humil. Els infants jugàvem amb la sorra, en companyia d´un estol de coloms que hi havia, i anàvem a veure els peixos de colors, al bassiol del brollador, entre la blancor dels nenúfars. A les tardes de l´estiu hi tornàvem i mentre els pares seien als sillons que, arrenglerats, hi havia enfront La Rosaleda, nosaltres aprofitàvem per als nostres jocs infantils. Però s´acabà a l´arribada dels recordats «sis-cents» que vingueren a canviar els costums dels dies de lleure familiars.

A partir d´aquí començà la davallada del parc, que tret d´algunes activitats, poques, deixà de ser el lloc de passeig habitual. Fou posteriorment, quan s´hi feren les Fires, el Pavelló Firal i els dos mercats setmanals, així com, fa poc, els Auditoris, que se l´hi retornà un xic la vida; tot i no ser el model que li correspondria.

Amb el decurs del temps, s´han fet plans, projectes, debats, reunions, etc., cercant possibles solucions, sense trobar-ne la ideal. L´Associació de Veïns prou que hi va treballant, per aconseguir de tenir un parc com Déu mana, però mentre els gironins no ens el fem més nostre, fent-ne una major utilització i reclamant-ne les millores, no ens en sortirem.

Fent un símil, la imaginem com aquell que hereta una gran ca­sa, antiga, a l´entorn ciutadà, n´es­tà orgullós i diu que se l´es­ti­ma, però l´hi troba mancances i defectes, i no fa gaire res per ar­ran­jar-los, anant-hi només de tant en tant, mentre la casa es va fent vella, i li comporta maldecaps, despeses i insatisfacció.
Bé, podríem parlar-ne llargament, però l´espai no dona per més. Si ens mou a reflexionar-hi, ja ens donem per satisfets.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s