Al·legacions a la MPGOU 67 -Ajust de límits i Sistemes del Pla Especial (del BCIN) Devesa

El 25 de gener de 2017 es va publicar al butlletí oficial de 2.017 (núm. 17) l’Acord del Ple de l’Ajuntament de Girona de data 16 de gener de 2.017, en què es resol, entre altres, aprovar inicialment la Modificació puntual número 67 del Pla General d’Ordenació Urbana de Girona per a l’ajust dels límits i sistemes del pla especial Devesa.

Es poden presentar al·legacions fins al dia 26 de febrer. Les següents associacions gironines ja han presentat al·legacions: Associació Cívica Salvem La Devesa, Associació Harmonia Acústica i AAVV Devesa-Güell.

Si a més voleu presentar-les a títol individual, només cal que descarregeu i ompliu amb les vostres dades aquest document.

Les al·legacions presentades són les següents.

ATT: ILTRMA. SRA. ALCALDESSA DE GIRONA

EXPOSEM:

Que ha estat publicat en el Butlletí Oficial de Província de Girona de data 25 de gener de 2.017 (núm. 17) l’Acord del Ple de l’Ajuntament de Girona de data 16 de gener de 2.017, en què es resol, entre altres, aprovar inicialment la Modificació puntual número 67 del Pla General d’Ordenació Urbana de Girona per a l’ajust dels límits i sistemes del pla especial Devesa.

Que dintre del termini d’informació pública de dit Acord d’aprovació inicial de la Modificació Puntual núm. 67, es formulen les següents

AL·LEGACIONS

Prèvia.- OBJECTIUS QUE PERSEGUIM ELS SIGNANTS D’AQUESTA AL·LEGACIÓ EN RELACIÓ ALS USOS I GESTIÓ DEL PARC DE LA DEVESA.

Reivindiquem que la Devesa sigui el que mai hauria haver deixat de ser: un gran parc, espai verd, de gran valor ambiental com a espai natural, ric en biodiversitat i que -no oblidem- està inclòs parcialment en la Xarxa Natura 2000 d’espais naturals protegits a nivell europeu, en concret en tota la zona que limita amb el riu Ter.

Volem una Devesa al servei de tots els gironins i gironines per passejar, per gaudir de la vegetació i del paisatge, per gaudir del silenci, per jugar, per respirar en un entorn net.

Volem una Devesa que no s’utilitzi constantment per activitats intensives impròpies d’un parc, com ara grans concentracions, espectacles, mercats, fires, casetes i d’altres construccions provisionals; així com que no sigui un aparcament de rulots, cotxes, camions, …; i demés que malmeten els valors naturals (compactació i contaminació del sòl, danys a l’arbrat,…) i que causen molèsties al veïnat; sense perjudici que excepcionalment -i en uns pocs dies a l’any, prèviament acordats-, es puguin realitzar activitats a l’aire lliure, d’interès ciutadà i en horaris limitats i sense causar molèsties innecessàries al veïnat.

PRIMERA.- ESTEM D’ACORD EN QUE S’AMPLII LA ZONA VERDA DEL PARC AMB SUPRESSIÓ DELS VIALS PERIMETRALS PER CIRCULACIÓ RODADA DE FORMA QUE ES PUGUI GAUDIR DEL PARC FINS LA RIBA DRETA DEL TER, PROTEGINT I MILLORANT LA PART INCLOSA EN XARXA NATURA 2000.

En la Memòria de la Modificació es diu que el seu objecte és d’una banda ajustar l’àmbit del pla especial Devesa i de l’altra ajustar els sistemes als seus usos actuals però també previstos en el desenvolupament del pla especial Devesa, quin instrument de planejament urbanístic es troba en fase de redacció, en tant només existeix un avanç del Pla des de l’any 2.104.

Amb aquesta finalitat es proposa la modificació dels límits entre els sistemes A.2., A.4 i C.1 dins l’àmbit del pla especial Devesa mantenint la superfície total de sistemes, tot ampliant les zones verdes en detriment del viari i obrir el Parc a la riba dreta del Ter. Això obliga, donat que hi ha un terreny que es el Vial Perimetral que les separa, a suprimir el vial perimetral.

D’aquests objectius estem totalment d’acord i recolzem tot allò que fa referència a l’ampliació del Parc estenent la zona verda fins a la riba dret del riu Ter i la supressió del vial de circulació perimetral.

SEGONA.-INSUFICIÈNCIA DE LA DOCUMENTACIÓ I LES DIAGNOSIS DE LA MODIFICACIÓ PROPOSADA.

 NECESSITAT DE FER LA CORRESPONENT AVALUACIÓ AMBIENTAL, NO SENT SUFICIENT EL INFORME AMBIENTAL QUE FIGURA EN LA MÈMÒRIA.

 S’ometen l’anàlisi i valoració dels impactes ambientals que la modificació pot tenir en el medi ambient, en ser la Devesa un espai d’alt valor ambiental i per tenir una innegable incidència en les riberes del baix ter (espai d’aigües continentals), corresponent a la riba del Ter en tot el seu traçat dins el terme municipal de Girona, espai protegit inclòs en la Xarxa Natural 2000 de la Unió Europea, en els límits de l’àmbit objecte de modificació.

 En la Memòria de la Modificació Puntual s’afirma que els canvis que s’introdueixen en el planejament, “no produeixen diferències en les característiques dels efectes previstos sobre el medi ambient i per tant, d’acord amb allò establert a l’article 7 de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, no està sotmesa a avaluació ambiental i per tant incorpora l’informe ambiental segons determinacions de l’article 59 del text refós de la LUC.”

No obstant, en l’apartat de INFORME AMBIENTAL, de la modificació es diu expressament que:

L’àmbit de la modificació se situa al Parc de la Devesa i els espais d’entorn que enllacen el Parc tant amb els rius com amb la ciutat. Es tracta d’un àmbit continu que comprèn exclusivament sòls de sistemes qualificats amb les claus A.2 xarxa viària urbana; A.4, àrea d’aparcament; A/B coexistència de viari i ferroviari; C.1, sistema de places, parcs i jardins urbans; C.5, sistema de parc fluvial i deveses; D, sistema hidrològic i E.c sistema d’equipaments culturals comunitaris. La seva superfície total és de 440.259,00 m².

És a dir que -no hi ha cap dubte- que la modificació puntual AFECTA DIRECTAMENT A L’ESPAI FLUVIAL DEL TER I DELS SEUS ENTORNS, amb el que no sols limita, sinó que fins i tot l’integra parcialment des del moment que té en el seu àmbit la clau “C.5 -sistema de parc fluvial”.

Aquesta afirmació resulta totalment contradictòria amb l’afirmació de que la Modificació no requereixi de cap procediment d’avaluació ambiental, per tal com passa per alt que al terme municipal de Girona existeixen dues zones incloses en l’àmbit de la Xarxa Natura 2000 -d’espais naturals protegits a nivell de la U.E. i que un d’ells són “Les Riberes del Baix Ter (espai d’aigües continentals), corresponent a la riba del Ter en tot el seu traçat dins el terme municipal” . I que aquest sistema de les Riberes del Ter al seu pas per la ciutat i del bosc de la Devesa, en paraules del mateix Ajuntament de Girona:

Els rius i boscos de ribera són un patrimoni natural de primer ordre a la ciutat i constitueixen, en alguns punts, un dels ecosistemes riberencs més rics de les nostres comarques.

És per això que la Memòria és clarament insuficient -i fins i tot parcial- quan cita, en un altre apartat, les normes legals urbanístiques i ambientals que han estat preses en consideració en la seva redacció, segons la relació que fa de la Normativa sectorial aplicable, en que sols es fa referència en l’aspecte mediambiental a:

 La Llei catalana 6/2009, de 28 d’abril, d’Avaluació ambiental de plans i programes.

 La Planificació de l’Espai Fluvial de les Conques del Ter inclosa en la Directiva autonòmica del marc de l’aigua i que té per objecte la transposició la directiva europea 2000/60/CE del Parlament europeu i la definició del Pla hidrològic de Catalunya.

 Per afirmar seguidament que “d’acord amb allò establert a l’article 7 de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, no està sotmesa a avaluació ambiental i per tant incorpora l’informe ambiental segons determinacions de l’article 59 del text refós de la LUC.”

AQUESTA AFIRMACIÓ ÉS TOTALMENT INNEXACTA per tal com no té en consideració el que disposen l’article 6 de la llei catalana 6/2009, de 28 d’abril, d’Avaluació ambiental de plans i programes; la llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, a la que es remet per no haver-se adaptat la legislació catalana a la Directiva europea.

A més caldria fer constar que en aquesta Modificació puntual, cal tenir en compte, per una banda,

La Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1992, relativa a la Conservación de los Hábitats Naturales y de la Fauna y Flora Silvestre, coneguda popularment com a Directiva Hàbitats, i que posteriorment la Directiva 97/62/CE del Consejo, de 27 de octubre de 1997, adapta al progrés científic i tècnic l’anterior Directiva, doncs aquesta Normativa resulta d’aplicació als espais de la ribera del Ter al seu pas per Girona, i per tant en la part que afecta o limita amb el Parc de la Devesa.

I per altra banda, Les directrius per a la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000, redactades amb data 5 de setembre de 2006 per la Generalitat de Catalunya, que regulen la normativa en aquestes àrees.

Per tot l’anterior, resulta obligat que aquesta Modificació puntual, se sotmeti al tràmit d’avaluació ambiental -ni que sigui simplificada- de conformitat amb allò que disposa el referit article 6 de la referida llei catalana 6/2009, de 28 d’abril, d’Avaluació ambiental de plans i programes relatiu a Plans i programes sotmesos a avaluació ambiental amb determinats requisits, i que són:

  1. Els plans i els programes que poden tenir efectes significatius sobre el medi ambient resten sotmesos a avaluació ambiental si són exigits per una disposició legal o reglamentària o per acord del Govern.
  2. S’entén que tenen efectes significatius sobre el medi ambient els plans i els programes que estableixen el marc per a l’autorització de projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental, en els supòsits següents:

….

e) Els plans i els programes que poden tenir efectes apreciables en alguna de les zones protegides mitjançant la Directiva 92/43/CEE, del Consell, del 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, o en altres espais del Pla d’espais d’interès natural.

 I en el mateix sentit l’article 6 de la Llei estatal 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental estableix, sota la rúbrica ”Ámbito de aplicación de la evaluación ambiental estratégica” el següent:

  1. Serán objeto de una evaluación ambiental estratégica ordinaria los planes y programas, así como sus modificaciones, que se adopten o aprueben por una Administración pública y cuya elaboración y aprobación venga exigida por una disposición legal o reglamentaria o por acuerdo del Consejo de Ministros o del Consejo de Gobierno de una comunidad autónoma, cuando:
  2. a) Establezcan el marco para la futura autorización de proyectos legalmente sometidos a evaluación de impacto ambiental y se refieran a la agricultura, ganadería, silvicultura, acuicultura, pesca, energía, minería, industria, transporte, gestión de residuos, gestión de recursos hídricos, ocupación del dominio público marítimo terrestre, utilización del medio marino, telecomunicaciones, turismo, ordenación del territorio urbano y rural, o del uso del suelo; o bien,
  3. b) Requieran una evaluación por afectar a espacios Red Natura 2000 en los términos previstos en la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad.

Per tal cal que es torni a tramitar -degudament modificada- la proposta de Modificació puntual, de forma que comenci per un AVANÇ que incorpori la Informació ambiental requerida i es sotmeti als demés tràmits propis de l’avaluació ambiental.

TERCERA.- TANT PER RAONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL -DE L’ESPAI DE LA DEVESA I DE LES RIBES DEL TER- COM DE PROTECCIÓ DE LES PERSONES RESIDENTS ALS ENTORNS DEL PARC, NO ÉS PROCEDENT, NI URBANÍSTICAMENT NI AMBIENTALMENT, QUE ES PREVEGUIN USUS INTENSIUS COM ESPAIS FIRALS, AUDITORIS, MERCATS, INSTAL·LACIONS PERMANENTS.

A les anteriors consideracions de tipus ambiental, cal afegir-hi les de tipus social, aquesta Modificació -en el seu apartat de “JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA DIRECTIVA DE SERVEIS” conté la següent afirmació:

La modificació conté en el seu àmbit exclusivament sòl de sistemes i no estableix condicionants en els usos del sòl que comportin restriccions a l’accés o a l’exercici de les activitats econòmiques de l’entorn.

És a dir que, explícitament es reconeix que el Parc continuarà sent utilitzat per “activitats econòmiques de l’entorn”, o sigui que es volen continuar admetent -i fins i tot ampliant- els usos que -tot i ser sobre sòl públic i qualificat com a “sistemes”- contemplen les activitats continuades i reiterades al llarg de l’any, que comporten activitats impròpies d’una zona verda i més d’un espai parcialment protegit pels seus valors.

I així es diu de forma explícita en l’apartat d’objectius de la Modificació:

Regular els usos temporals de la Fira de Girona, Fires de Sant Narcís, Mercat Setmanal i Veles d’estiu, així com els usos esporàdics.

És a dir que la modificació –contràriament al que han informat els responsables municipals- sí que intenta legalitzar i regular els usos que es venen realitzant a la Devesa al llarg de tot l’any:

  • mercat setmanal
  • espai firal
  • zona esportiva
  • Usos esporàdics, això és:
  1. exposicions de maquinària, vehicles, etc, vinculades a l’espai firal que es diu s’amplia
  2. activitats culturals, recreatives i lúdiques: recitals, balls, concentracions de tota mena, barraques

En aquest sentit la Modificació està plena de contradiccions, doncs unes poques línies més avall del mateix apartat de la Memòria s’afirma que:

Aquesta MPGOU no altera l’equilibri socioeconòmic del Pla pel que fa a la suficiència dels usos productius en relació al sostre residencial.

Aquesta modificació no contempla activitats econòmiques i per tant manté els equilibris bàsics del pla pel que fa a sòl per aquestes activitats.

La modificació no genera ingressos de capital ni inversions a càrrec de l’administració, així mateix no s’alteren les superfícies globals de sistemes públics, ni per tant les despeses de manteniment a càrrec de l’Ajuntament.

Es conclou per tant que:

Els signants d’aquesta al·legació no ens oposem a que una o dues vegades a l’any, coincidint amb festivitats tradicionals i assentades, d’interès general -i no particular d’un grup, un promotor, una entitat, un expositor, etc. – es puguin celebrar activitats culturals, esportives o recreatives, però sempre amb instal·lacions desmuntables, i amb limitacions horàries.

El que no és admissible és que s’aprofiti la Modificació del planejament en l’àmbit de la Devesa no sols per continuar sinó fins i tot per “regular els usos”… admetent -i fins i tot ampliant- els usos que -tot i ser sobre sòl públic i qualificat com a “sistemes”- contemplen les activitats continuades i reiterades al llarg de l’any, que també comporten molèsties insuportables pels residents i pel veïnat en general i que a més malmeten la vegetació, els arbres, jardins, camins, les aigües, … per raó d’unes activitats impròpies d’una zona verda i més d’un espai parcialment protegit pels seus valors.

Sabem distingir perfectament el que són unes normes urbanístiques d’usos del que és una Reglamentació local o ordenança municipal específica de determinades activitats. Precisament el Ple de l’Ajuntament de Girona, en sessió del 14 de desembre de 2010, va votar l’aprovació definitiva del pla d’usos i gestió del Parc de la Devesa de Girona, així com el seu reglament d’usos i activitats – que no té la consideració d’una figura de planejament urbanístic-.

El que demanem és que en aquesta Modificació puntual no només es vulguin “regular” aquests usos -per tant, admetent-los-, sinó que s’aprofiti per prohibir-los o en tot cas limitar-los de forma estricta i delimitant perfectament on es puguin o no es pugin realitzar, buscant les ubicacions més allunyades dels usos residencials i dels espais de valor natural i paisatgístic.

QUARTA.-EN LA MEMÒRIA DE LA MODIFICACIÓ NO ES FA CAP MENCIÓ A LA LLEI DEL PATRIMONI CULTURAL CATALÀ – LLEI 9/1993, QUE RESULTA D’APLICACIÓ PER SER LA DEVESA UN ESPAI CATALOGAT COM A BÉ CULTURAL D’INTERÈS NACIONAL (BCIN).

Per contra a la Modificació número 44 del Pla general d’ordenació per a la delimitació del Pla especial de la Devesa amb número d’expedient 2012 / 047555 / G i amb data d’aprovació 06/07/2012 sí se’n fa referència; diu, entre d’altres, que:

L’any 1988 el Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va redactar el catàleg d’elements a protegir a Girona. Posteriorment, i d’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, la Devesa es considera bé cultural d’interès nacional (BCIN).

Però no només el parc de la Devesa està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, sinó que ja a l’any 1.943, concretament el 27 de setembre de 1.943, el Ministerio de Educación Nacional del Govern Espanyol va declarar el Parc de la Devesa com a “Jardín Artístico”, com va quedar reflectit a la publicació al BOE número 283.

Demanem que s’introdueixi a la Modificació un apartat on es faci referència a la llei del Patrimoni Cultural Català – Llei 9/1993, que resulta d’aplicació per ser la Devesa un espai catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), i per tant, un dels béns més rellevants del patrimoni cultural català. En paraules de la llei del Patrimoni Cultural Català – Llei 9/1993:

Els béns que l’integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures. La protecció, la conservació, l’acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics. 

Les modificacions que es volen introduir obliguen a sol·licitar els corresponents informes preceptius del Departament de Cultura.

CINQUENA.- CONTRADICCIONS EN LA MEMÒRIA RESPECTE ELS EFECTES ECONÒMICS DE LA MODIFICACIÓ PROPOSADA.

Sorprenentment, a l’apartat de “sostenibilitat econòmica” de la modificació del Pla s’afirma que:

La modificació no genera ingressos de capital ni inversions a càrrec de l’administració. (…) L’actuació no té un impacte negatiu sobre les finances de l’Ajuntament.

Però en canvi en la mateixa Memòria es parla de suprimir aproximadament 2 quilòmetres de vial rodat -aixecar l’asfalt i instal·lacions- i re naturalitzar; fer noves conduccions i instal·lacions al parc, dotar-lo d’infraestructures… Així podem llegir: 

Protecció de les infraestructures tècniques: S’estarà al que disposa la legislació sectorial vigent en cada cas, i entre aquesta el que s’estableix en el Reglament sobre la xarxa elèctrica d’alta tensió i regulacions concordants.

En les infraestructures soterrades que creuen el territori no urbanitzat (canalitzacions de gas, portada d’aigües, etc.) s’estableix una franja de protecció de 2 m. a costat i costat de l’eix definit pel traçat soterrat de les mateixes.

No trobem malament que es facin aquest conjunt d’actuacions de recuperació i renaturalització del parc de la Devesa, i de supressió d’elements que el perjudiquin: conduccions, etc. per sí mateixes, si han d’incidir en fer un parc millor, més sostenible i més tranquil.

Però atès que també s’afirma que com a resultat de la Modificació no es generaran recursos ni despeses econòmiques per l’Ajuntament, no entenem com i qui pagarà totes aquestes obres i instal·lacions -si no és l’Ajuntament-.

També aquesta última afirmació resulta contradictòria, doncs és evident que la realització d’activitats firals, d’exposició, culturals, recreatives, esportives, etc., moltes en concessió o cessió a privats, generen tant despeses d’adequació, seguretat i manteniment per part de l’Ajuntament contemplats per exemple als pressupostos aprovats pel 2017; així com també generen ingressos de taxes i preus públics per ocupació, etc.

Per últim, interessa afegir en relació amb aquest apartat que, tot i que el text de la Modificació Puntual de constant referència no es refereix expressament als costos d’execució de les seves previsions, no és menys cert que recentment, i com segurament tindrà coneixement el propi Ajuntament de Girona, ha sortit publicat en mitjans municipals que el pressupost aprovat en concepte de “inversions Devesa” durant el 2017 és per un import de 20.000,00 Euros; i en concepte de “Projecte LIFE Devesa”, 5.000,00 EUR; el que posa de manifest que el document de la Modificació Puntual és altament arbitrari, imprecís i equívoc en aquest sentit.

SISENA.- DEMANEM QUE S’AMPLII EL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA.

Malgrat la importància de les modificacions proposades i -també- la importància en sí del Parc de la Devesa i el que representa per tots els gironins i gironines, ens sorprèn i trobem injust que pel que fa al PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA, la Memòria es limiti a dir que:

 L’ajuntament de Girona, promotor d’aquesta modificació, en garanteix el procés participatiu de la ciutadania mitjançant la tramitació, que donarà compliment a les determinacions establertes en relació a la informació pública. S’efectuaran les corresponents informacions públiques de caràcter general i les notificacions I consultes individualitzades als organismes afectats.

Trobem absolutament insuficient que es consideri que “la participació ciutadana” en té prou amb la publicació d’anuncis als butlletins oficials, per un tema que tant interès ciutadà suscita. Tampoc es té constància que l’Ajuntament hagi informat a les associacions i demés entitats veïnals, i directament als veïns i veïnes que viuen davant del Parc i que pateixen les conseqüències de les activitats que s’hi realitzen.

Per això demanem que es faci un nou programa de participació ciutadana, amb sessions informatives, publicació de butlletí informatiu, reunions individualitzades amb els veïns i veïnes més afectats, etc, una vegada es faci una nova Memòria i demés documentació de la Modificació que reculli o resolgui tot el que s’ha plantejat en les anteriors al·legacions. 

SETENA.- DEMANEM QUE ES REVISIN LES TAULES DE SUPERFICIES

A la taula del quadre resumen de superfícies – planejament proposada la suma de totes les superfícies dona un total de 440.759,00 m2 en comptes de 440.259,00 m2.

D’altra banda, les superfícies dels equipaments culturals de l’auditori i palau firal no corresponen amb les superfícies de les respectives fitxes cadastrals.

         És per tot això que

DEMANEM A L’AJUNTAMENT QUE:

  1. Tingui per presentades en temps i forma les anteriors al·legacions en el termini d’informació pública de la Modificació puntual número 67 del Pla General d’Ordenació Urbana de Girona per a l’ajust dels límits i sistemes del pla especial Devesa i, en atenció a les mateixes, vulgui retirar la Modificació puntual referida i tornar-la a redactar incorporant les informacions, documentació i canvis que s’han proposat en les al·legacions.
  1. Se’ns tingui com a part interessada en l’expedient, a efectes de posteriors notificacions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s